La hipertròfia mamària és una patologia causada per l’augment exagerat del volumen mamari. Aquest augment es pot presentar a la pubertat, i se’l coneix com hipertròfia virginal mamària. Es deu a una hipersensibilitat del pit a les hormones femenines. En aquests casos la mama sol presentar un aspecte homogeni, turgent, fort i elàstic. A mesura que l’edat avança, la hipertròfia mamària acostuma a ser deguda a l’augment progressiu del teixit greixós que conforma la mama i pot acompanyar-se o no de hiperdesenvolupament del teixit glandular. La mama és gran, menys turgent, poc elàstica, amb una pobra vascularització interna i una marcada xarxa venosa superficial.

L’increment de volum en conjunt amb les característiques de la pell solen originar estries, que no són més que cicatrius causades per la ruptura de la pell, al ser incapaç de contenir l’expansió del teixit.

La reducció de mames, tècnicament anomenada mamoplàstia de reducció és el procediment quirúrgic encaminat a reduir glàndula, teixit gras i la pell que l’envolta, conformant unes mames més petites, més altes, més tenses i més harmonitzades.

L’augment considerable del volum mamari sol condicionar la qualitat de vida de les pacients, estigmatitzant la seva forma de vestir, la pràctica d’esports, el seu desenvolupament a nivell social i afectant l’autoimatge individual. A part de les consideracions estètiques ja esmentades també hi ha afeccions funcionals, ja que la mama híper desenvolupada provoca alteracions en la dinàmica de la bipedestació, amb desequilibri de l’equilibri de forces que suporta la columna dorsal i alteracions cutànies a nivell del solc submamari o mal de coll pel sostenidor, entre altres patologies.

La ptosis mamària és una patologia associada a la hipertròfia mamària, l’envelliment de la pell, a canvis bruscos de pes en general o de la mama en particular o com a conseqüència d’una regressió postgravídica. En qualsevol cas sempre comporta un descens de la mama, o més específicament, del complex arèola-mugró, per sota de la seva posició anatòmica normal. A la ptosis el pol inferior de la mama cau per sota del solc submamari i el pol superior es buida.

Hi ha moltes tècniques descrites per a la resolució d’aquestes patologies, i totes elles pretenen:

  1. Elevar el complex arèola-mugró.
  2. Disminueix la mida de la mama.
  3. Aconseguir un volum, forma i simetria el més perfectes possible.
  4. Tot això amb un mínim de cicatrius residuals que estiguin el més dissimulades possibles.

L’elecció d’una tècnica o una altra dependrà de les característiques i el volum de la mama. Entre les característiques mamàries que més ho determinen estan:

  • L’alçada del mugró
  • L’amplada de la base mamària
  • L’extensió de la mama
  • La distància intermamaria

Com ja hem comentat, els objectius fonamentals de la correcció de la ptosis mamària seran pujar l’arèola i el mugró i remodelar la mama per millorar la forma i simetria, sense extirpar teixits o com a màxim ressecant petites quantitats i la pell redundant. En casos específics en què la quantitat de teixit existent és insuficient per aconseguir el volum desitjat, es valoraria la col·locació d’una petita pròtesi.