Otoplastia

Cirurgia per a orelles prominents

També conegudes com orelles de soplillo, en copa o en nansa. És una malformació congènita que, si bé no afecta la funció de l’orella, sí és un problema estètic que pot tenir estigmes socials, ja que afecta de manera negativa l’autoimatge del pacient, especialment en els nens.

Les orelles prominents poden tenir diverses formes i graus de distorsió que comencen a manifestar als 6 o 7 anys d’edat, quan altres trets corporals encara no estan formats com el nas, la mandíbula, la mida cranial, etc.

És per això que recomanem intervenir-les en edats primerenques, quan el nen té complexes o ho sol·licita.

Malformació d'orelles

Hi ha múltiples malformacions que afecten el pavelló auricular, ja sigui per falta de desenvolupament, excés o asimetries. En tots els casos és necessari fer una valoració específica del cas per tal de determinar el procediment reconstructiu aplicable més adequat. Pot constar d’un o diversos esdeveniments quirúrgics, segons la gravetat del cas, fins a aconseguir un resultat estètic satisfactori i natural.

Considerem malformacions a les asimetries d’orelles, la manca de creixement o creixement anòmal, orelles mal plegades, etc. és a dir, totes aquelles deformitats dels pavellons auriculars que no siguin degudes a accidents, tumors, cremades… sinó a un mal desenvolupament congènit en néixer el nadó o un mal desenvolupament durant els primers anys de vida.

En tots els casos de deformitats del pavelló auricular, ja sigui en una orella o en ambdues, el tractament per aconseguir una simetria i unes orelles d’aparença natural varia molt en funció del grau de deformitat.

S’ha de valorar l’afectació per plantejar la reconstrucció en un, dos o fins a tres temps quirúrgics, segons la dificultat o gravetat.

No és el mateix la correcció d’un plec mal format a una manca total d’orella (anòtia), falta pracial (micròtia) o carència de lòbuls, casos en què hem d’aportar pell, cartílag i altres teixits per crear una orella el més semblant possible a la contralateral si només afecta una orella, o fer dues orelles partint de zero.

Les intervencions, sempre es faran amb anestèsia local o sedació i de forma ambulatòria. Per més dificultoses que siguin no solen afectar estructures complexes.

Reconstrucció d'orelles

Sempre és recomanable una valoració específica del problema amb la finalitat de proposar l’opció terapèutica més adequada per a cada cas individual.

Lòbuls esquinçats i envellits

Amb l’ús d’arrecades pot succeir que s’estiri d’ells i s’esquinci el lòbul de l’orella. Què vol dir? Que es faci més gran el forat de les arracades d’una orella o d’ambdues.

Si aquest esquinçat és molt gran pot arribar a produir-se un esquinç complet i quedar el lòbul de l’orella partit en dos.

Abans d’arribar a aquest extrem o tot i que ja s’hagi arribat a partir en dos, la nostra funció com a cirurgians plàstics i estètics és la de reparar-los de manera senzilla i gens dolorosa.

Quan ve un pacient amb un lòbul o ambdós esquinçats i li cauen o li pengen les arracades, el que fem és posar una mica d’anestèsia local en els lòbuls de les orelles i treure la pell envellida o pell trencada reposicionant-los amb pell forta, dura i jove dels lòbuls. D’aquesta manera, no només cosim el lòbul sinó que el reforcem i rejovenim perquè no torni a succeir.

En el mateix moment es posen 2 o 3 punts de sutura molt fins que es retiren en uns deu dies aproximadament.

Aconsellem i acostumem a col·locar unes arracades noves el mateix dia de la reparació, així la pacient surt de la consulta sense que vegi els punts i amb les seves arracades ben posades, fermes i reforçades.