Cada nas és diferent i dóna una personalitat a cada cara. Passa el mateix amb les celles, els ulls i els llavis, però situant-se al centre de la cara, és una de les estructures anatòmiques que s’han de tractar amb més precaució.

No tots els nassos han de ser iguals ni fer-se iguals, aquesta és la nostra primera premissa.

Cada un neix amb un nas més o menys bonic i la majoria de nassos no agraciats es poden millorar de manera senzilla amb algun retoc, sense canviar molt la fisonomia facial.

En casos extrems de nassos molt descompensats al rostre del pacient, sí que aconsellem remodelar-lo per complet.

Una rinoplàstia simple, és aquella que es pot fer amb anestèsia local o sedació de forma ambulatòria. Consisteix a millorar petits detalls del septe nassal, el dors, la punta ampla o caiguda; petits detalls que en arreglar-los converteixen un nas lleig en un nas bonic i no acomplexant.

En canvi, quan un nas està tort, és massa llarg o gran i crea molt complex o bé quan no es respira bé, l’operació s’efectua sota anestèsia general i reestructurem els ossos i els cartílags.

A mode de resum, direm que una rinoplàstia simple, és aquella que es pot modificar fàcilment i el pacient ho veu perquè afecta la part cartilaginosa, és a dir, a la zona mòbil del nas.

La rinoplàstia complexa o gran és la que no es pot moure, l’os nassal és gran, ample o molt prominent i s’ha de fer amb anestèsia general.

Els preus varien molt i el postoperatori també.

Cada rinoplàstia és un cas diferent que s’ha d’avaluar en totes les seves estructures. La via d’abordatge més comuna és la que coneixem com a “tancada”, encara que es tendeix cada vegada més a practicar la rinoplàstia “oberta”. La rinoplàstia tancada és la que es practica a través d’incisions a l’interior del nas de tal manera que no queda cap cicatriu externa visible. Per aquestes incisions el cirurgià pot tallar i modelar els ossos i cartílags del nas configurant una nova estructura.

Per a aquells casos més complexos, particularment per a grans deformitats de la punta, es practica l’anomenada rinoplàstia oberta. S’hi accedeix a les estructures pròpies del nas a través d’una incisió mínima a la base la columel·la. Per aquesta incisió s’exposa en la seva totalitat l’anatomia de la zona, la qual cosa ens permet tallar i modelar els cartílags de la punta del nas configurant una nova estructura.

La rinoplàstia pot fer-se amb anestèsia general o bé sota anestèsia local més sedació. La cirurgia varia en quant a la seva durada, però fluctua entre una i tres hores per a casos molt complicats. El pacient surt de quiròfan amb un lleu taponament nassal i una fèrula que protegeix el nas. En els primers dies pot presentar-se algun edema i hematomes a les regions veïnes. El taponament nassal es retira al 2n dia. El guix es retira als 7 o 10 dies. El postoperatori no és dolorós. L’aspecte estètic definitiu haurà de seguir una evolució que portarà almenys un temps d’entre 1 a 3 mesos, i tot i que des dels primers dies els canvis estètics són evidents, és en passar aquest temps quan es pot avaluar degudament la millora.

No sempre la rinoplàstia ha de ser reductiva, en ocasions serà convenient augmentar la seva grandària per donar més relleu a la punta, per aixecar el dors o per corregir deformitats congènites o traumàtiques. En aquests casos pot ser necessari col·locar empelts de teixits presos del propi pacient, per donar forma o sosteniment al nas o a una pròtesi nassal.

Què és la rinomodelació? Aquest fenomen es fa servir cada dia més i consisteix a millorar petites depressions o defectes nassals mitjançant la injecció d’una substància (normalment hidroxiapatita de calci) per deixar el dors més recte. El practiquem molt en nassos petits amb trets orientals o negroides que desitgen un nas més prominent o recte però també en nassos amb petites gepes, que en lloc de gratar o llimar, queden millor injectant la hidroxiapatita de calci en l’arrel nassal i entre el dors i la punta nassal per deixar-les més rectes.

És més freqüent el seu ús en homes que en dones, ja que amb la rinomodelació sempre es millora el nas a costa de fer-lo una mica més gran.